Llei d’Amnistia 1977: Una excusa que dura 40 anys

Activistes d'Amnistia Internacional, nascuts després de la promulgació de la Llei d'Amnistia de 1977, participen en l'acte #NoEsMiLey ©Amnistia Internacional/ Carmen López

El proper 15 d’octubre es compleixen 40 anys des de la promulgació de la Llei d’Amnistia de 1977. Una llei que buscava perdonar i passar pàgina sobre “els actes d’intencionalitat política, qualsevol que anés el seu resultat, tipificats com a delictes i faltes realitzats amb anterioritat al dia 15 de desembre de 1976”. Amnistia Internacional recorda que segons el dret internacional, no poden incloure’s en aquest perdó actes que puguin ser considerats crims de dret internacional, com són la desaparició forçada o la tortura.

Amnistia Internacional porta anys denunciant com des dels diferents poders (legislatiu, executiu i judicial) es bloqueja qualsevol pas perquè la legislació espanyola compleixi amb els seus compromisos internacionals en relació amb les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. I com aquesta Llei d’Amnistia, contraria a les obligacions internacionals que va contreure Espanya amb anterioritat a la seva entrada en vigor (el 17 d’octubre de 1977), ha estat un dels arguments més utilitzats pels diferents poders per denegar el dret a veritat, justícia i reparació de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

“En aquests 40 anys cap poder, cap Govern ha fet gens per reparar a les víctimes de crims de dret internacional comeses durant la Guerra Civil i el franquisme. En tot cas, han obstaculitzat el seu accés a la justícia i a la reparació”, va manifestar Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional Espanya.

“A l’abril de 1977, Espanya ratificava el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que entre altres coses assenyala que gens es pot oposar al judici o a la condemna d’una persona per actes que, al moment de cometre’s, anessin considerats delictius pel dret internacional. Però mesos després entrava en vigor una llei que durant dècades ha inutilitzat aquest principi”, va assenyalar Esteban Beltrán.

Des de 2013, almenys cinc mecanismes de Nacions Unides (Grup de Treball sobre Desaparicions forçades o involuntàries, Comitè contra la Tortura, Comitè de Drets Humans, Comitè contra la Desaparició Forçada, Relator Especial sobre Veritat, Justícia i Reparació) han recordat a Espanya que les amnisties, indults i altres mesures similars que impedeixen que els autors de greus violacions dels drets humans siguin portats davant els tribunals, són incompatibles amb les seves obligacions internacionals.
205.000 signatures perquè no hi hagi obstacles a la justícia
En aquests moments, hi ha diferents iniciatives legislatives en relació amb la Llei d’Amnistia que si bé s’han de discutir i analitzar, intenten avançar en el reconeixement dels drets de les víctimes del franquisme.

Per això, aquest matí l’organització va lliurar 205.000 signatures que demanen al Ministre de Justícia, Rafael Catalá, entre altres aspectes, que com des de fa anys ve reclamant Amnistia Internacional i Nacions Unides, es prenguin les mesures legislatives necessàries per assegurar que la Llei d’Amnistia no sigui un mecanisme d’impunitat per als crims de dret internacional comeses durant la Guerra Civil i el franquisme.

Informació complementària

9 obstacles a la veritat, justícia i reparació sobre la base de la Llei d’Amnistia

El Poder Executiu, en la seva interlocució amb els mecanismes de Nacions Unides (com amb el Comitè de Drets Humans) ha invocat la Llei d’Amnistia per justificar la impossibilitat d’investigar aquests crims del passat.
En l’àmbit legislatiu, el 19 de juliol de 2011, es va rebutjar per majoria absoluta la proposició de llei del Grup Parlamentari Mixt per modificar la Llei d’Amnistia (320 vots en contra, 8 a favor i 8 abstencions).
El 20 de desembre de 2016, la Comissió de Justícia del Congrés va rebutjar, amb 26 vots en contra, 10 a favor i una abstenció, una Proposició No de Llei que instava a la modificació de la Llei d’Amnistia per establir que no s’aplicaria a casos de tortures o desaparicions forçades, ni als crims de genocidi o de lesa humanitat, tal com disposa la normativa internacional.
Tampoc des del Parlament s’ha impulsat la ratificació de la Convenció sobre la Imprescriptibilidad dels Crims de Guerra i dels Crims de Lesa Humanitat.
En l’àmbit judicial, al novembre de 2008, l’Audiència Nacional es va inhibir de conèixer la querella presentada en 2006 per crims contra la humanitat a Espanya entre 1936 i 1951 (una querella que recollia 114.266 casos de violacions de drets humans) a favor de nombrosos jutjats territorials. 47 causes que afectaven a milers de casos es van obrir. Amnistia Internacional va tenir accés a 38 d’elles, totes arxivades, i en almenys 11 de les resolucions d’arxiu es va fer esment exprés a la Llei d’Amnistia.
El Tribunal Suprem va invocar la Llei d’Amnistia per tancar la porta a Espanya a recerques judicials amb la seva sentència del 27 de febrer de 2012 en relació amb l’anomenat “cas Garzón”.
En 2017, almenys tres casos de desaparició forçada en Catalañazor, Cobertelada i Barcones, documentats per Amnistia Internacional a la província de Soria van ser arxivats i es van tancar les recerques, en base, entre altres arguments, a la Llei d’Amnistia.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional en dues ocasions va rebutjar les sol·licituds d’extradició a Argentina de 19 ciutadans espanyols acusats de cometre crims de drets internacional durant la Guerra Civil i el franquisme.
La Fiscalia General de l’Estat va emetre una ordre interna el 30 de setembre de 2016 instruint als fiscals territorials perquè refusessin les peticions d’auxili judicial internacional d’Argentina, emparant-se, entre altres arguments, en la Llei d’Amnistia.

Informació Amnistía Internacional