Es fan públiques les quatre novel·les finalistes del 18è Premi Joaquim Amat-Piniella

  • La divuitena edició del Premi Joaquim Amat-Piniella ja té finalistes. “Allò que va passar a Cardós”, de Ramon Solsona; “Argelagues”, de Gemma Ruiz; “L’últim passatge de Walter Benjamin”, d’Enric Umbert; i “La sorra vermella”, de J.N. Santaulàlia, són les quatre novel·les escollides enguany. El 17 de gener se’n farà la presentació, i l’acte de lliurament tindrà lloc el 22 de febrer, en el marc de la Festa de la Llum.

Han estat seleccionades les quatre obres finalistes que optaran al divuitè Premi Joaquim Amat-Piniella, destinat a reconèixer una obra publicada que se centri o reflecteixi algun dels moviments socials contemporanis. La cerimònia de lliurament tindrà lloc a l’Auditori de la Plana de l’Om, el dia 22 de febrer de 2018, a les 19h, i comptarà amb una actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que interpretaran peces dels anys 30.

La presentació de les obres finalistes tindrà lloc el dia 17 de gener, en el marc d’una tertúlia amb els autors, amb tast de vins d’algun celler de la DO Pla de Bages, a la sala d’actes del Casino.

 

Les quatre obres finalistes són:

1- Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona (Ed. Proa)

Un guàrdia civil és assassinat a la vall de Cardós una nit de neu del 1965. Les causes i les conseqüències del crim travessen un territori sacsejat per unes grans obres hidroelèctriques. La vida de la vall es transforma amb una sobtada prosperitat econòmica i també amb conflictes de convivència, accidents, corrupteles i el contraban de sempre. La dictadura és un rerefons permanent, però la societat respira uns aires nous: la televisió, els cotxes utilitaris, el turisme, el twist… També a Cardós, on cada dia arriben autocars plens d’homes escapats de la misèria que anhelen una vida millor. S’allotgen en campaments repartits des del pla fins als llacs més alts, i les seves històries d’incertesa i d’enyorança, d’amor i de lluita, s’encreuen amb un assassinat que ho lliga tot. Estructurada com una alternança de testimonis i d’investigacions, Allò que va passar a Cardós té l’èpica dels personatges humils i la grandesa literària d’un clàssic.

2- Argelagues, de Gemma Ruiz (Ed. Proa)

Les argelagues són uns arbustos modestos, però punxen. La Remei, la Rosa i la Nina també van haver de treure les punxes per tirar endavant. Són les heroïnes de la Gemma Ruiz, però podrien ser les vostres besàvies, àvies i tietes. Dones que van néixer en un món de pagès inclement i es van haver d’espavilar a ciutat. Dones que van fer la guerra a la rereguarda i van arriscar la vida per alimentar els fills. Dones que des dels catorze anys es van llevar de matinada per fer rutllar la indústria tèxtil. Argelagues, amb una llengua que caça l’oralitat més rica i expressiva, honora aquestes vides que la Historia ha ignorat, però que han construït el país que som.

Amb una llengua que caça l’oralitat més rica i expressiva, Gemma Ruiz recupera n aquesta novel·la un parlar que fa olor de terra escarbotada i de dignitat.

3- L’últim passatge de Walter Benjamin, d’Enric Umbert (Ed.62)

Molta gent ha sentit parlar de Walter Benjamin i sap que va tenir certa relació amb Catalunya, però pocs en coneixen gaire cosa més. L’últim passatge de Walter Benjamin recrea la figura del filòsof jueu a partir de la narració dels seus últims dies: la fugida pels Pirineus, l’arribada a la costa catalana i, després de ser retingut per la policia espanyola, la seva mort a Portbou el setembre de 1940.

Al fil de la narració s’evoquen alguns passatges cabdals de la seva vida –la infantesa, els amics, les amants, l’estada a Eivissa el 1932, a Marsella o al camps d’internament de Vernuche—, i es perfila la seva ingent obra de pensador, crític i traductor.

4- La sorra vermella, de J.N. Santaeulàlia (Ed. Proa)

El desembre de 1941, poc després d’acabada la guerra, dos amics anarquistes, Pedro i Quilis, tornen clandestinament a Barcelona des de l’exili francès per buscar-hi una nena petita, filla del primer i d’una noia afusellada pocs dies abans per les tropes franquistes, Núria. Què se n’ha fet, de la nena? Com aconseguiran trobar-la? Qui els ajudarà, en aquella Barcelona espantada i oprimida? I un cop la tinguin, com la trauran d’Espanya? Al marge d’aquesta història troncal, altres vides poblen aquesta novel·la veraç i emotiva: l’anglesa Margaret del consolat britànic, el comunista madrileny Rómulo, la vídua Yvonne, propietària d’una serradora al peu del Canigó… personatges de carn i ossos que es faran inoblidables.

 

El jurat d’enguany

·Llorenç Capdevila, escriptor.

·Montserrat Caus, bibliotecària de la Biblioteca del Casino.

·Jordi Estrada, escriptor.

·Toni Mata, periodista de Regió7.

·Genís Sinca, escriptor i periodista.

 

Presentació de les obres finalistes

 Com ja s’ha fet els últims anys, es concentren les quatre presentacions en un únic acte a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino.

L’acte tindrà lloc el dimecres 17 de gener de 2017, a les 19h, en el marc del Club de Lectura de la Biblioteca del Casino, i comptarà amb la presència dels autors finalistes.

La presentació de cadascuna de les obres finalistes, a més, anirà acompanyada d’un tast dels vins d’algun celler de la DO Pla de Bages.

 

Concurs Amat-Piniella 2018 a la Biblioteca del Casino

L’any 2017 es va reeditar l’obra Els Catalans als camps nazis,  de Montserrat Roig. El concurs Amat-Piniella 2018 se centra en aquesta obra i la relació que va mantenir la seva escriptora amb Joaquim Amat-Piniella. Contestant correctament les tres preguntes formulades es podrà participar en el sorteig d’un Lot de Llibres. Cal dipositar la butlleta a la Biblioteca del Casino abans del dia 14 de febrer de 2018. El nom del guanyador/a es donarà a conèixer en el transcurs de l’acte de lliurament del Premi Amat-Piniella.

 

Acte de lliurament

El lliurament del premi tindrà lloc el dia 22 de febrer de 2018, a les 19h, a l’Auditori de la Plana de l’Om, a Manresa, en el marc de les activitats al voltant de la Festa de la Llum. En el transcurs de l’acte, hi haurà l’actuació musical dels germans Arnau i Ferran Barrios, que interpretaran peces dels anys 30.

 

Requisits de les obres finalistes

·Poden ser novel·les, llibres de memòries o dietaris.

·Han de ser originalment escrites en llengua catalana.

·S’han d’haver publicat, en el cas d’aquesta convocatòria, entre l’1 de setembre del 2016 i el 31 d’agost del 2017 (ambdós inclosos).

·Han de centrar-se o reflectir algun dels moviments socials contemporanis.

 

Procés de selecció

Una comissió assessora, formada per representants de les diferents entitats i institucions implicades en l’organització del Premi (Ajuntament de Manresa, Òmnium Bages, Biblioteca del Casino, Gremi de Llibreters, Associació Memòria i Història, Associació Misteriosa Llum) selecciona, entre els mesos de juny i setembre, les millors obres que s’adapten als requisits i n’acaba triant quatre que han de ser les finalistes.

 

Història del premi

L’any 2000, a Manresa, es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. El premi va néixer per iniciativa d’Òmnium Cultural del Bages i va ser convocat durant sis anys, ininterrompudament, per aquesta entitat, conjuntament amb l’Ajuntament de Manresa i l’editorial Columna.

 

Els guanyadors de les primeres sis convocatòries van ser:

2001: Rafael Vallbona, per La comuna de Puigcerdà.

2002: Manuel Valls i Norberto Delisio, per Caminar sobre gel.

2003: Desert

2004: Josep Maria Loperena, per La casa del fanalet vermell.

2005: Desert

2006: Agustí Segarra, per La ciutat en flames.

Diverses circumstàncies (la baixa qualitat i quantitat d’exemplars presentats en algunes de les convocatòries, la retirada de l’editorial i, per tant, de la dotació i publicació de l’obra premiada) van anar deixant el premi en una situació delicada fins a fer-lo inviable. Tot i la decepció pel fet que el premi Amat-Piniella, tal com havia estat plantejat, no pogués tenir continuïtat, es va considerar que hi havia raons per continuar convocant-lo (sobretot pel que té d’homenatge a un manresà que va ser un dels principals escriptors catalans de la postguerra), si bé es va considerar que cal sotmetre’l a una radical reorientació. Així, a partir de l’any 2006, el premi ha tingut com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani, i que hagi estat publicat durant la temporada anterior.

 

Els guanyadors, en aquesta segona etapa, han estat els següents:

2007: Antoni Pladevall, per Terres de Lloguer (Columna).

2008: Joan Garrabou, per Confessió general (Proa).

2009: Jordi Coca, per La noia del ball (Proa).

2010: Sílvia Alcàntara, per Olor de colònia (1984).

2011: Jordi Puntí, per Maletes Perdudes (Empúries).

2012: Jordi Estrada, per Rius paral·lels (L’Albí).

2013: Rafel Nadal, per Quan érem feliços (Destino).

2014: Monika Zgustova, per La nit de Vàlia (Proa).

2015: Pep Coll, per Dos taüts negres i dos de blancs (Proa)

2016: Joan-Daniel Bezsonoff, Matar De Gaulle (Empúries)

2017: Martí Domínguez, La sega (Proa)

Informació Ajuntament de Manresa